 |
Moltes espècies tenen adaptacions per poder subsistir als focs (el suro de les alzines sureres, per exemple) o per poder-se regenerar ràpidament després dels incendis (rebrotar des de les arrels). El foc ha estat present en els boscos mediterranis des de fa segles, de vegades per causes naturals (un llamp) i també provocat per l'home de forma controlada (per fer carbó) o extensiva (cremar boscos per tenir pastures). El problema és la intensitat que tenen els focs o els seu període de retorn, és a dir, la freqüència en que es donen en un mateix lloc.
Si la intensitat del foc és molt gran, els mecanismes de resistència al foc o de regeneració poden no ser suficients per la regeneració del bosc. Focs molt intensos que cremen molt intensament arriben a fer inútil l'escorça protectora de les alzines i, fins i tot, cremen les arrels d'on podrien brotar els matolls. En aquests casos el bosc pot trigar fins a cent anys a recuperar-se ja que ho haurà de fer a partir de llavors arribades de molt lluny. Si esdevé un canvi climàtic cap a la sequera o pluges molt intenses, l'erosió pot fer gairebé impossible la regeneració del bosc.
La freqüència excessiva del foc també fa perillar la recuperació del bosc. A zones com el Garraf o l'Alt Empordà, el temps de retorn d'un foc en una mateixa àrea és menor de trenta anys, mentre que al Ripollès o la Cerdanya és de mil anys. Les masses forestals en aquests llocs són ben diferents. Això, lògicament, està relacionat amb el clima, però també amb altres factors entre els que destacaríem:
- La població Quant més gran és la població d'una zona, major és la freqüència d'incendis.
- Les espècies Les alzines, alguns pins i la major part dels matolls de la vegetació mediterrànea cremen més fàcilment que el pi roig o el faig.
- Les infrastructures La presència de carreteres, línies elèctriques, etc. augmenten el risc d'incendi
Periòde | Núm. incendis | Ha cremades |
1970-74 | 15.213 | 164.920 |
1990-94 | 74.016 | 504.393 |
A l'any 2010, en els països on hi hagué, boscos tropicals, en quedà,els tants per cent següents.
L'efecte hivernacle és el culpable de l'escalfament global, ja que la calor que arriba a la Terra provinent del sol travessa l'atmosfera en forma de llum i calor, i part d'aquestes es retinguda per les muntanyes, arbres i cossos al llarg de la superfície terrestre,però la que resta i fa el seu recorregut natural tornant cap a l'atmosfera es troba amb que, abans d'arribar-hi, hi ha una capa de gasos contaminants que no deixen travessar aquesta calor de manera que rebota i torna a la superfície i es queda atrapada entre l'atmosfera i l'escorça terrestre, fent augmentar la temperatura global i provocant l'efecte hivernacle en si mateix, i l'escalfament global com a repercussió. El produeixen totes aquelles emissions de gasos contaminants, com el , el diòxid de carboni, el metà, els òxids de nitrogen i el vapor d'aigua que, un cop sota l'atmosfera, es queden allà i no permeten que la Terra “transpire”. Aquest es un dels efectes més perillosos que actualment estan afectant la Terra, ja que provoca el desglaçament dels pols, i per tant la pujada del nivell del mar (que podria deixar sota la superfície ciutats importants com Venècia, Amsterdam o Nova York) juntament amb la de la temperatura mitjana de la Terra, que podria pujar fins a 4 C°.
El mal ús de l'aigua
La vida a la terra depèn totalment de l' aigua.
Tot i que un 70% de la superfície terrestre és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba als mars i als oceans. Només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres.
-un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel
- un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània,
- i un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera
On va gran part de l'aigua?
- L' agricultura i la ramaderia consumeixen gran part de l' aigua.
- Amb els regs d' aspersió i d' inundació es malgasta molta aigua.
- Les persones al realitzar les diferents activitats domèstiques malgastem molta aigua.
- En els camps de golf, es malgasta molta aigua.
Quina es la millor opció de reg?
El reg gota a gota o goteig es la millor opció, per que no es malgasta aigua, al contrari, s'estalvia.
L'aigua va caiguent gota a gota i la planta, arbre o arbust es va regant. D'aquí ve el nom.
Es més fàcil i senzill, a més s'estalvia aigua.
Al reciclar una tona de paper es salven 17 arbres!
Tenim quatre tipus de contenidors, aquí us explico què va a cada contenidor, perquè sembla que la gent encara no s’ho ha après.
Contenidor groc: (envasos): en aquest hi hem de dipositar tot tipus d’ envasos lleugers, plàstics, llaunes, tetra-bricks.
Contenidor blau: (paper y cartó): en aquest el que hi hem de dipositar és els cartrons, diaris, revistes, papers d’ embalatge, propaganda. A més a més si pleguem les caixes de cartró s’ocupa menys espai.
Contenidor verd clar (vidre): És a on hi hem de dipositar el vidre, té forma d’ iglú.
Contenidor gris (orgànic): En aquest contenidor hi haurem de dipositar material orgànic, sobres del menjar, pells de fruita, etc.
Aquí us deixo amb una fotografia dels tipus de contenidors i el símbol del reciclatge.
Tractament de les deixalles
El tractament de residus sòlids és respectuós amb el medi ambient.
Els residus orgànics, es trituren i es compacten, es dipositen en espais degudament impermeablilitzats i es recobreixen amb terra, formant capes en abocadors d' escombraries.
El paper es trinxa i es transforma novament en pasta de paper. El paper reciclat redueix la tala d'arbres.
El vidre es tritura i es torna a fondre a per a fabricar nous envasos i reduir les deixalles de vidre.
Els envasos de llauna i tetra-bricks costen més de reciclar, però també és possible aprofitar materials de què estan fabricats.
Les piles elèctriques són un objecte de recollida selectiva molt rigorosa perquè contenen metalls que són tòxics i perillosos per a la salut de les persona. Les instal·lacions que reciclen els materials de què estan formades les piles són d' alta tecnologia i n'hi ha molt poques.
Els residus orgànics, es trituren i es compacten, es dipositen en espais degudament impermeablilitzats i es recobreixen amb terra, formant capes en abocadors d' escombraries.
El paper es trinxa i es transforma novament en pasta de paper. El paper reciclat redueix la tala d'arbres.
El vidre es tritura i es torna a fondre a per a fabricar nous envasos i reduir les deixalles de vidre.
Els envasos de llauna i tetra-bricks costen més de reciclar, però també és possible aprofitar materials de què estan fabricats.
Les piles elèctriques són un objecte de recollida selectiva molt rigorosa perquè contenen metalls que són tòxics i perillosos per a la salut de les persona. Les instal·lacions que reciclen els materials de què estan formades les piles són d' alta tecnologia i n'hi ha molt poques.
El màxim consumidor mundial d'aigua és l'estat de Califòrnia (dins dels Estats Units), amb un consum mitjà per persona i any de 191.000 litres.
Quan parlem de superpoblació ens referim a que el nombre de persones que poblen un territori és superior als recursos de que disposa la natura d'aquell lloc per poder garantir la supervivència d'ambdós (població i entorn natural). La Terra està doncs, superpoblada, ja que la quantitat de persones que hi viuen es molt superior a la quantitat de recursos naturals existents per assegurar-ne la supervivència estable.
Actualment a la Terra hi viuen uns 7.000 milions d'habitants, repartits per desigualment al llarg del territori.
La capa d'ozó està situada a sobre l'atmosfera, i és una capa d'àtoms d'ozó (O³) que protegeix la superfície terrestre dels rajos que emet el sol i que poden perjudicar molt seriament la salut de les persones i, en general, de tots els éssers vius que habiten la terra.
