Les solucions en les nostres mans

L'energia nuclear pot generar electricitat amb un índex baix de contaminació immediata, però comporta molts riscos: l'amenaça d'un accident als reactors nuclears o el problema dels residus radioactius ens fan veure que cal buscar altres alternatives per aconseguir energia sense destruir la vida del planeta.

Cal fer servir les fonts alternatives d'energia que no tenen els mateixos inconvenients que les que utilitzem actualment. En el nostre planeta hi ha una quantitat il·limitada d'energia natural: l'energia del Sol, les marees, el vent i la calor interna de la Terra (energia geotèrmica). És necessari potenciar la investigació i el desenvolupament de les energies alternatives al mateix temps que es fa un esforç autèntic per fer més netes i segures les fonts d'energia que s'utilitzen actualment. Hem d'estalviar energia, així aconseguirem reduir la necessitat de centrals energètiques i els problemes que comporten. Per estalviar energia podem adoptar les mesures següents: Apagar els llums quan no els necessitem. Utilitzar bombetes de baix consum. Comprar electrodomèstics de baix consum. Aïllar la casa per evitar les fuites de calor a l'hivern i abaixar la calefacció. No obrir les finestes quan funciona l'aire condicionat o la calefacció. Estalviar aigua calenta, cal utilitzar-la només quan sigui necessari. No deixar engegats el televisor o l'ordinador quan no els estem utilitzant. A l'estiu podem prescindir de l'aire condicionat o no abusar-ne. En lloc d'utilitzar l'assecadora podem estendre la roba a l'exterior. Podem protestar o manifestar-nos en contra de la instal·lació d'una planta de residus nuclears a la nostra zona de residència. Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis que controlin i regulin el risc nuclear, que facin una bona gestió dels residus radioactius i que substitueixin les energies actuals per energies alternatives.

Volem viure entre residus nuclears o volem un planeta lliure de radioactivitat i ple de vida?

Efectes de la radioactivitat

Si una persona s'exposa a un nivell elevat de radiació pot patir la malaltia de la radiació. Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i hemorràgies i pot arribar a produir la mort. A més es produeixen tumors malignes, úlceres d'estómac, perforacions d'intestí i malformacions en els fetus de les dones embarassades que han estat exposades a la radiació. Tot això és el que va passar amb els treballadors que van morir quan intentaven controlar l'accident nuclear del reactor de Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades per la radioactivitat i moltes van morir). També van patir aquests efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres bombes atòmiques. L'exposició a dosis inferiors de radiació pot produir càncer a diferents òrgans i leucèmies. Si la radiació afecta els òrgans reproductors, els danys poden passar als fills. Podem prendre contacte amb la radiació a través dels aliments, les begudes, l'aire o l'aigua que han estat contaminats per radiació.

Perills de la radioactivitat

La principal preocupació sobre el tema de la energia nuclear és la protecció de la població i el medi ambient del contacte amb quantitats perjudicials de radioactivitat. Els abocadors de residus nuclears i les operacions habituals a les centrals energètiques nuclears desprenen petites quantitats de radioactivitat. Però el perill més gran és el de la possibilitat d'un accident a les centrals nuclears, als submarins nuclears o en el transport de càrregues de residus nuclears, especialment perilloses quan es tracta de barres de combustió d'urani exhaurides en procés de reciclatge. Per assegurar la prevenció d'aquests accidents, s'inverteixen grans quantitats de diners. Però, desgraciadament, les mesures que es prenen no sempre són segures, de vegades a causa d'un error humà. D'altra banda, sempre existeix l'amenaça de fuites de radioactivitat dels residus soterrats o emmagatzemats en cel·les de formigó. Cal tenir en compte que l'urani empobrit (urani 238) té una vida de 4500 milions d'anys aproximadament, i altres elements radioactius com el neptuni 237 i el plutoni 239 tenen una vida de centenars de milers d'anys. Els magatzems i les foses subterrànies on es col·loquen els residus radioactius no ofereixen una garantia de seguretat per a un període de temps tan llarg.

Els accidents a les centrals nuclears, com ara el de Txernòbyl, constitueixen un greu perill de contaminació radioactiva. Els accidents al reactor dels submarins nuclears poden alliberar molta radioactivitat. També són perillosos els accidents en el transport de càrregues de residus nuclears. D'altra banda, els elements radioactius tenen una vida molt llarga i els magatzems d'aquests residus no ofereixen garantia de seguretat per tant de temps.

Els residus radioactius

Tipus de residus radioactius

Les centrals nuclears produeixen residus radioactius que són molt perillosos i es mantenen actius durant molts anys: Les barres de combustió d'urani exhaurides contenen el residu més perillós, anomenat residu d'alt nivell. Quan una central nuclear arriba al final de la seva vida útil es clausurada i desactivada, però el nucli del reactor nuclear és tan altament radioactiu que no es pot desmuntar. La roba dels treballadors que manipulen material radioactiu s'ha de canviar molt sovint i passa a ser un residu més. Aquests tipus de residus són menys radioactius que els d'alt nivell i s'anomenen residus intermedis o de baix nivell, segons el grau de radioactivitat que presentin. En les operacions habituals d'una central nuclear es desprenen petites quantitats d'aire radioactiu. D'altra banda, l'aigua utilitzada per a la refrigeració esdevé aigua contaminada amb radioactivitat de nivell baix i és abocada al mar. En les extraccions d'urani es produeixen escòries radioactives (petites làmines de roca) que solen contaminar la zona del voltant de la mina. Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives. Les proves nuclears efectuades pels governs d'alguns països generen molta radioactivitat. Alguns residus mèdics, com les compreses de cotó i els guants, poden ser material radioactiu si s'utilitzen en determinats tractaments mèdics , com ara la quimioteràpia i l'aplicació d'isòtops radioactius. Quan una central nuclear és clausurada i desactivada, el reactor nuclear és tan altament radioactiu que no es pot desmuntar. La roba i les eines dels treballadors de centrals nuclears i centres mèdics, que manipulen material reactiu, també són residus radioactius.

Les barres d'urani exhaurides són residus d'alt nivell radioactiu. A les mines d'urani es produeixen escòries radioactives que contaminen la zona del voltant. Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives. Les proves nuclears que fan alguns països alliberen molta radioactivitat

Què es fa amb els residus radioactius?

En els primers anys d'aplicació de l'energia nuclear, els residus de nivell baix i intermedi es col·locaven en contenidors especials i s'abocaven al fons del mar, però tot i que es va assegurar l'hermeticitat d'aquests contenidors per a un període de 200 anys, molts d'ells es van deteriorar ràpidament i van contaminar l'oceà. La pressió pública i el coneixement del perill dels residus radioactius van fer pensar que els residus havien de ser eliminats amb més precaució o bé emmagatzemats amb total seguretat. Actualment, els bidons amb material radioactiu no poden llençar-se al mar.

Abans els bidons amb residus radioactius s'abocaven al mar , però molts d'ells s'obrien i contaminaven l'oceà. Alguns països tenen magatzems de residus radioactius. Fins i tot, alguns d'ells accepten els residus d'altres països.

Ara el sistema més habitual d'eliminar els residus és enterrar-los. Els de nivell més baix, com els teixits i els tubs d'assaigs radioactius, es col·loquen en contenidors metàl·lics i es soterren a poca fondària. Els residus d'alt nivell radioactiu necessiten dipòsits a més fondària. Cal evitar soterrar-los en indrets on siguin probables els terratrèmols o en llocs on hi hagi aigües subterrànies. Alguns països han construït magatzems per a residus de nivell baix i intermedi.

Actualment, els residus radioactius d'alt nivell són soterrats sota terra a gran profunditat. Alguns indrets que han estat utilitzats com a abocadors són antigues mines de sal i ferro, cavitats fetes als vessants de les muntanyes o abismes subterranis construïts expressament.

Dibuix extret de: www.ideal.es/waste/cabril.jpg

Avantatges i inconvenients de l'energia nuclear

Com acabem de veure, l'energia nuclear s'obté de l'alliberament d'energia emmagatzemada en els nuclis de certs àtoms, com els d'alguns isòtops de l'urani. L'energia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa. A més, l'energia nuclear ha estat elogiada com a energia neta, ja que no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas).

L'energia nuclear no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils. Però cal mantenir fortes mesures de seguretat a les instal·lacions nuclears per evitar emissions perilloses de radioactivitat. D'altra banda, les centrals nuclears produeixen residus radioactius de llarga vida i encara no s'ha trobat una forma totalment segura d'eliminar aquests residus extremadament perillosos. L'ús de l'energia nuclear, però, presenta inconvenients fins ara sense solució. Les reaccions nuclears generen un tipus de contaminació anomenada radioactivitat, que pot ser perillosa. Algunes classes de radioactivitat fins i tot poden perjudicar els éssers vius. Per això cal mantenir un control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les centrals nuclears. A més, les substàncies radioactives es mantenen actives durant segles i poden contaminar altres materials que hi entrin en contacte. Les centrals energètiques que utilitzen energia nuclear produeixen residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència. Encara no s'ha trobat una forma segura de transportar, emmagatzemar i eliminar els materials i els residus radioactius.

L'energia nuclear no és barata. Les despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades, sobretot si tenim en compte que cal aplicar moltes mesures de seguretat per conservar els reactors nuclears i totes les instal·lacions en perfectes condicions per tal d'evitar fuites de radioactivitat. A més, la gestió dels residus nuclears resulta molt cara. D'altra banda, la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament. Un reactor nuclear no pot esclatar de la mateixa manera que una bomba atòmica, però sempre hi ha la possibilitat d'un accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones. L'energia nuclear no és barata perquè les despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades. Cal conservar en perfectes condicions els reactors nuclears i totes les instal·lacions per evitar accidents que podrien provocar una alliberació catastròfica de radioactivitat.

Per tant, si volem fer servir l'energia nuclear, cal protegir els éssers vius i l'entorn natural de la radiació procedent dels materials i residus de les centrals nuclears. És molt important crear nous reactors nuclears més segurs i emmagatzemar de forma totalment segura tots els residus nuclears que es produeixen actualment per evitar que les generacions futures en pateixin els efectes.

com es produeix l'energia nuclear?

Tots els organismes estan formats per àtoms, unes partícules extraordinàriament petites -en un punt n'hi cabrien 100.000 milions-. Els mateixos àtoms estan integrats per unes altres partícules més petites -electrons, protons i neutrons- que es mantenen unides per l'acció de forces molt poderoses. Quan els àtoms es divideixen s'allibera una gran quantitat d'energia. A les centrals nuclears s'aprofita aquesta energia per a produir electricitat mitjançant uns dispositius anomenats reactors nuclears.   Estructura d'un àtom

L'urani, un mineral radioactiu per naturalesa, és el combustible més utilitzat en els reactors nuclears, ja que en el seu estat natural els àtoms que el formen són molt inestables i tendeixen a dividir-se lentament. Aquest fenomen natural genera petites quantitats d'energia i radiació. Però en els reactors els àtoms d'urani 235 es divideixen molt ràpidament i, per tant, alliberen molta més energia. Aquest procés s'anomena fissió nuclear.

En el procés de fissió nuclear en un reactor, els àtoms d'urani són bombardejats per neutrons. Quan un àtom d'urani rep l'impacte d'un neutró, es torna molt inestable. L'àtom es divideix en dos nuclis més lleugers, alliberant molta energia i neutrons que aniran a bombardejar altres àtoms d'urani. Així es produeixen reaccions en cadena que alliberen una gran quantitat d'energia anomenada energia nuclear.   Esquema del procés de fissió nuclear

ENERGIES NO RENOVABLES

Perquè les energies no renovables més utilitzades contaminen tant ?

Per que la combustió del carbó, el petroli i el gas desprèn molta calor, i per això tenen moltes utilitats, però, igual que l'urani, el seu ús genera residus contaminants.

·El carbó és un mineral sòlid, format a partir de restes vegetals.
 Per a obtenir-lo s'han de construir mines.

·El petroli és un mineral líquid, format a partir de restes vegetals i animals. Es troba en grans bosses al subsòl i per a extreure'l s'ha de perforar a molta profunditat.

·El gas natural es va formar igual que el petroli i es troba també a grans bosses subterrànies

·L'urani és un mineralnradioactiu, és a dir, que emet radiacions d'energia de forma natural.



Per això hem de intentar consumir menys per contaminar menys