Els residus radioactius

Tipus de residus radioactius

Les centrals nuclears produeixen residus radioactius que són molt perillosos i es mantenen actius durant molts anys: Les barres de combustió d'urani exhaurides contenen el residu més perillós, anomenat residu d'alt nivell. Quan una central nuclear arriba al final de la seva vida útil es clausurada i desactivada, però el nucli del reactor nuclear és tan altament radioactiu que no es pot desmuntar. La roba dels treballadors que manipulen material radioactiu s'ha de canviar molt sovint i passa a ser un residu més. Aquests tipus de residus són menys radioactius que els d'alt nivell i s'anomenen residus intermedis o de baix nivell, segons el grau de radioactivitat que presentin. En les operacions habituals d'una central nuclear es desprenen petites quantitats d'aire radioactiu. D'altra banda, l'aigua utilitzada per a la refrigeració esdevé aigua contaminada amb radioactivitat de nivell baix i és abocada al mar. En les extraccions d'urani es produeixen escòries radioactives (petites làmines de roca) que solen contaminar la zona del voltant de la mina. Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives. Les proves nuclears efectuades pels governs d'alguns països generen molta radioactivitat. Alguns residus mèdics, com les compreses de cotó i els guants, poden ser material radioactiu si s'utilitzen en determinats tractaments mèdics , com ara la quimioteràpia i l'aplicació d'isòtops radioactius. Quan una central nuclear és clausurada i desactivada, el reactor nuclear és tan altament radioactiu que no es pot desmuntar. La roba i les eines dels treballadors de centrals nuclears i centres mèdics, que manipulen material reactiu, també són residus radioactius.

Les barres d'urani exhaurides són residus d'alt nivell radioactiu. A les mines d'urani es produeixen escòries radioactives que contaminen la zona del voltant. Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives. Les proves nuclears que fan alguns països alliberen molta radioactivitat

Què es fa amb els residus radioactius?

En els primers anys d'aplicació de l'energia nuclear, els residus de nivell baix i intermedi es col·locaven en contenidors especials i s'abocaven al fons del mar, però tot i que es va assegurar l'hermeticitat d'aquests contenidors per a un període de 200 anys, molts d'ells es van deteriorar ràpidament i van contaminar l'oceà. La pressió pública i el coneixement del perill dels residus radioactius van fer pensar que els residus havien de ser eliminats amb més precaució o bé emmagatzemats amb total seguretat. Actualment, els bidons amb material radioactiu no poden llençar-se al mar.

Abans els bidons amb residus radioactius s'abocaven al mar , però molts d'ells s'obrien i contaminaven l'oceà. Alguns països tenen magatzems de residus radioactius. Fins i tot, alguns d'ells accepten els residus d'altres països.

Ara el sistema més habitual d'eliminar els residus és enterrar-los. Els de nivell més baix, com els teixits i els tubs d'assaigs radioactius, es col·loquen en contenidors metàl·lics i es soterren a poca fondària. Els residus d'alt nivell radioactiu necessiten dipòsits a més fondària. Cal evitar soterrar-los en indrets on siguin probables els terratrèmols o en llocs on hi hagi aigües subterrànies. Alguns països han construït magatzems per a residus de nivell baix i intermedi.

Actualment, els residus radioactius d'alt nivell són soterrats sota terra a gran profunditat. Alguns indrets que han estat utilitzats com a abocadors són antigues mines de sal i ferro, cavitats fetes als vessants de les muntanyes o abismes subterranis construïts expressament.

Dibuix extret de: www.ideal.es/waste/cabril.jpg